divendres, 26 d’octubre del 2012

Vacaciones en el infierno (Get the Gringo)



Que una pel·lícula o arribi a estrenar-se en els cinemes americans i vagi directament al mercat vídeo  no és la millor carta de presentació per ella.

Però en aquest cas, es tracta d'un producte molt disfrutable si saps el que vas a veure. Mel Gibson i el director Adrian Grunberg ens ofereixen  una pel·lícula carcerària però el fet que la presó sigui mexicana, fa que el plantejament sigui completament diferent. Per no haver no hi ha ni celles, i conviuen els presoners amb els seu propis familiars.

Algunes escenes d'acció i sobretot el desenvolupament del microunivers a la presó mexicana, fa que almenys jo, m'ho hagi passat molt bé. Després podem discutir si la historia és una mica trillada i no ofereix res nou.

Pels més atents, cal no perdre detall del cartell que apareix en una escena fent referència als borbons. Si no podeu esperar, o no veu captar el moment us deixo un enllaç d'una web on fan la captura:

http://lavacadetwister.wordpress.com/2012/09/07/no-es-el-borbon-es-el-bourbon/

Altres ressenyes:

http://www.rottentomatoes.com/m/get_the_gringo/
http://twitchfilm.com/reviews/2012/07/weinberg-reviews-get-the-gringo.php
http://ldeperdedor.wordpress.com/2012/05/18/get-the-gringo/


Nota IMDB 7,1
Duració: 96 min.

Ruddigore o la nissaga Maleïda - Club Capitol




Ja fa uns 6 anys, després d'unes grans crítiques a la revista Time Out, vaig anar a veure al Versus Teatre, aquesta obra. Era un grup desconegut per mi, i en un teatre petit, on et cantaven gairebé a cau d'orella. Després ja vaig seguir els seus passos veient El Crim de Lord Arthur Savile i la més juvenil La casa sota la sorra.

Ruddigore ens va sorprendre i agradar força. La prova definitiva és que les tres persones que vam anar-hi fa 6 anys, vam repetir ahir.

Personalment, ahir vaig disfrutar-la encara més que el primer cop. El motiu pot estar en la meva por escènica  és a dir, que ahir assegut a la butaca, i sabent que no hi havia perill de haver de sortir a escena, em vaig relaxar. El primer cop quan se't apropaven i cantaven davant teu, sempre havia un ai, ai.

EgosTeatre té un segell propi, fan musicals on els personatges sempre són interpretats amb un estil caricaturesc e histriònic. I per aquesta obra s'adiu força.


L'obra tracta de la maledicció dels Ruddigore, obligats a cometre un crim cada dia si no volen morir patint ells mateixos una mort agònica.

Una posada en escena ben senzilla, i molt negra, amb en Francesc Mora tocant el Piano en directe, són suficients per passar 90 minuts divertits.

Es poden trobar entrades a Atrapalo per 12 euros.

http://www.atrapalo.com/entradas/ruddigore-o-la-nissaga-maleida_e66703/

A la plena web del grup, hi podeu descarregar el programa, fotos, mp3's, o retalls de premsa.

https://sites.google.com/site/egosteatre/espectacles/ruddigore/descarrega

Us deixo també un dossier que he trobat:

http://www.comedia.cat/proyectos/docu/dossierruddigore-_capitol_-7412.pdf


Ruddigore o la nissaga maleïda
Duració: 90 mins.
Club Capitol 
La Rambla, 138  
08002 Barcelona
Telf.902 33 22 11


dijous, 18 d’octubre del 2012

3 Food People & Music - Sitges


Durant la meva estada al hotel Medium Sitges Park vaig provar el restaurant 3 Food People & Music. Cara al festival de Sitges, és un luxe, doncs està situat al costat dels cinemes Retiro i Prado.



La seva terrassa interior dins la voràgine del festival és un oasis de tranquil·litat  on en més d'una ocasió vam fer unes cerveses i unes braves. Les braves són una mena de "papas arrugás", fetes amb la pell, la salsa no és gaire picant, però el resultat final és força bo, amb la sal gruixuda reforçant el sabor. Tan sols hagués demanat una ració un pèl més gran.



Un dia les vam acompanyar amb unes croquetes de sobrassada i formatge de maó.

Finalment els horaris ens van permetre poder sopar-hi i vam demanar, unes braves que no podien faltar, amb dues cerveses,

Una terrina de foie amb compota de figa.



Una coca de pollastre amb alvocat i salsa chili.


Mini hamburguesa Angus.


Incloent els cafés ens va costar uns 40 euros.

He trobat ressenyes del restaurant amb el mateix nom d'Eduard Arola a Barcelona, al carrer Còrsega però també una de Observación gastronómica que parla del de Sitges.

http://observaciongastronomica2.wordpress.com/2012/07/11/3-food-people-music-hotel-medium-sitges-park/



3 Food People & Music
Carrer de Àngel Vidal nº 11
08870 - Sitges, España
Telèfon: 93 894 45 85

Horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 23 h.

Sitges 2012 - Primera Part


Enguany he pogut gaudir del festival gràcies a Guia del Ocio i Medium Hoteles. Un abonament Matinée i una estància al hotel Medium Sitges Park durant els 10 dies de la durada del festival. A més amb esmorzar buffet, per anar pel món ben alimentat.




En un post posterior tinc intenció de parlar del restaurant del hotel i les seves patates braves.

Sota aquestes agradables condicions he vist fins a 43 pel·lícules. Com es pot imaginar del tot variades. I a vegades, degut al cansament, no en les millors condicions. Per tan, com gairebé sempre passa en un festival la valoració pot resultar esbiaixada envers aquelles que tenen un ritme més elevat o bé si és la primera del dia, on suposadament estàs més descansat, o la sisena, on com sigui un pel contemplativa, has begut oli.


A més també juguen les expectatives amb el que les vas a veure, el que explicaria, en part, la mala valoració de Lords of Salem o Motorway.

Com tota classificació és tan sols una idea, un punt de partida i no és ni molt menys inamovible, doncs molts cops dubtava si pujar o baixar o una pel·lícula. O els típics sense contrasentits finals, com pot ser que aquesta pel·lícula estigui al mateix nivell que aquesta altre, etc...

I ja no parlem si la faig en un altre moment. Però aquí està:

Excel.lents (7 - 16%)
                Looper
                The Cabin in the Woods
                Nameless Gangster: Rules of the Time
                Robot & Frank
                The Impossible
                Sightseers
                Seven Psycopaths
Bones (14 - 33%)
                El Cuerpo
                Holy Motors
                Iron Sky
                Maniac
                Room 237
                El Bosc
                The Thieves
                Safety Not Guaranteed
                A Fantastic Fear of Everything
                Berberian Sound Studio
                Antiviral
                Grabbers
                Rurouni Kenshin
                Wu Xia (Dragon)
Normals (18 - 42%)
                John Dies at the End
                Aftershock
                Motorway
                Outrage Beyond
                Cosmopolis
                The Wall
                Tai Chi Zero 3D
                Robo-G
                Hotel Transilvania 3D
                Juego de niños
                The Tall Man
                Invasor
                E.T. The Extraterrestrial (versió restaurada)
                El alucinante mundo de Norman
                Chained
                Sinister
                Wolf Children
                The ABCs of Death
Fluixes (3 - 7%)
                Blood-C: The Last Dark
                The Lords of Salem
                The Weight
Detestables (1 - 2%)
                Dario Argento Dracula 3D



El gran Bluf

Dario Argento Dracula 3D : Que una pel·lícula tan sols susciti reaccions quan surten els pits de la protagonista en pantalla, per molt que sigui en 3D i sigui Asia Argento, ja parla a les clares de les seves qualitats. Ens quedem amb els pits, amb alguns tocs gore, i l'aparició sorpresa cap al final del film.


El Debat

The Lords of Salem - Berberian Sound Studio - Holy Motors

En aquesta edició, augmentat el debat per la immediatesa que suposen les xarxes socials, han hagut sobretot dos pel·lícules que han acumulats detractors i defensors a parts iguals.

Al acabar la projecció matinal de The Lords of Salem, es van sentir forces xiulets, i algun aplaudiment més aïllat. En aquest cas, jo em sento més aprop dels detractors, no tan perquè consideri que la pel·lícula és un desastre, sinó com les expectatives que tenia posades en la última proposta del Sr. Rob Zombie. Per mi li manca el caràcter emocional que li sobra a altres propostes seves, aquella mala llet que destil·laven. Aquesta és una proposta més clàssica però la trobo més buida.

En l'altre banda, malgrat no agradar-me la seva resolució, si que vaig trobar la proposta de Berberian Sound Studio força interessant.

En menor mesura Holy Motors, també va suscitar algun petit debat, però a la fi, és la guanyadora absoluta del palmarès del festival. Per la meva banda mereix un segon visionat més descansat.


Expectatives Assolides

Looper - The Cabin in the Woods - Lo Imposible

Aquestes tres pel·lícules arribaven al festival amb molt bones critiques. Todd Brown deia a Twitch de Looper, de ser una de les millors pel·lícules de ciència ficció dels últims temps per sobre Moon, i Source Code. Sens dubte és un gran pel·lícula que m'ha deixat amb ganes de tornar a veure-la. I aprofitar perquè no, un nou gadget de marketing de Rian Johnson, el seu director. Ha gravat un àudio comentari per baixar, passa'l al reproductor mp3, i tornar a veure la pel·lícula per segon cop. diu que es un audiocomentari més tècnic i que no sortirà en la publicació del DVD/Blu Ray. Podeu trobar-lo aquí en angles òbviament.

Les altres dues pelis també han satisfet les expectatives creades desprès de llegir molt bones crítiques. El final de The Cabin es tremendo, i Lo imposible és una peli altament emocional, hi ha gent que no li ha agradat com buscava el sentiments, però a mi m'ha agradat i es un producte impecable. L'actuació de Tom Holland, present a Sitges, és memorable.


Aquesta setmana hem tingut la noticia que The Cabin in the Woods finalment no arribarà a les nostres sales, i s'estrenarà directament en DVD. La noticia ha generat certa polèmica a twitter. És una peli que es va gaudir molt al festival, doncs precisament és bastant festivalera.


Les sorpreses agradables

Sightseers - Robot & Frank - El Bosc

Sightseers del britànic Ben Wheatley, també present amb Down Terrace, la seva opera prima, que es podia recuperar aquesta setmana a la filmoteca. Divertida i amb molta mala llet. A recuperar.

Em declaro fan del accent de Matarranya (Terol) emprat pels actors a El Bosc, com molts que també l'han elogiat. La pel·lícula està basada en la guerra civil espanyola, transcorre principalment a un mas, i el toc fantàstic està present, però la historia es centra més en la relació entre tres dels personatges. El gir fantàstic pot descol·locar però a mi em va agradar i sorprendre agradablement, poder pel fet xovinista de ser una producció d'aquí, però reconec que hi ha situacions al límit.

Per últim Robot & Frank és una pel·lícula apta per tots els públics, d'aquelles sempre agradables de veure, un avi amb principis d'Alzheimer, rondinaire i el robot que el seu fill li regala per tal que el cuidi.



To Be Continued.

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Les Millors Ocasions - SalaFlyHard


Cal parlar lo primer de la sala on es presenta l'obra, pels que tingueu la desgràcia de no conèixer-la, la SalaFlyhard de Barcelona.

Ara que la esplèndida Litus de Marta Buchaca esta triomfant al Lliure cal recordar que va ser aquí on va veure la llum.

http://www.flyhard.org/

Aquesta sala es troba per Sants, a prop de la parada de metro de Hostafrancs, i és una sala minúscula, que no té mes cabuda que per 40 espectadors, tres files a un banda, i tres al altre. Genolls tocant a la cadira de davant i una mica de calor. Però creieu-me un cop comença l'obra tot s'oblida, la proximitat dels actors tot ho pot.

Enguany han pujat el preu, però es que els anys anteriors era un escàndol, i es podia anar per tan sols 5 euros, ara es pot triar entre 10 o 15. Menys els dijous que fan una mena de dia d'espectador i continues poden triar entre 5, 10 o 15.

Jo tinc per costum anar-hi els dilluns, dia molts cops de descans teatral, i on no acostuma a jugar el Barça, en definitiva pocs problemes d'agenda. I quina millor manera de començar la setmana oi?.

Aquesta costum però m'ha suposat un disgust. Volia anar al BAR BODEGA SALVAT que està aprop i on he sentit que es continuant  menjant, amb el canvi de amos, unes anxoves cantàbriques d'escàndol, però tanquen dilluns. Així el proper cop modificaré lleugerament el costum.

Bé, anant ja al que ens interessa, el nou muntatge a la sala LES MILLORS OCASIONS. En l'obra un parell de segrestadors mantenen a un conegut presentador de la tele retingut en els lavabos d'una estació de tren.



El paper més agraït, i mes complicat, és el que fa en Ramon Vila, com Moreno, el segrestador veterà. Ho borda, i té la seva dificultat, en un teatre on el tens a escassos metres, i es pot detectar qualsevol titubeig. He vist que surt a la riera,la telenovel·la de TV3, però no l'he relacionat fins buscar informació. M'ha fet gràcia veure que allà al 2003, va actuar al lliure a El Mestre i Margarita, que espectacle que enguany ha triomfat al grec de mans del grup angles Complicite de Simon McBurney.

Tornant a la obra, em va sorprendre com resolen alguns dels moments violents, d'una manera prou explicita i que a tots els efectes sembla que estiguin estomacant-lo de veritat. Sang i Fetge.

Però no patiu no es una violència excessiva, de fet a la meva acompanyant li va agradar més que a mi, i no es una avida consumidora de productes violents com jo.

L'obra m'ha agradat i en cap moment s'ha m'ha fet pesada, però tampoc he sortit entusiasmat com en altres ocasions. M'ha fet especial gracia les referències  a la independència, el dret a decidir i el estat d'autonomia. sembla ja una carta de presentació per la propera obra d'en Jordi Casanovas al lliure, Pàtria (quines ganes!).

Crec que el teatre de genere, es molt més complicat de representar, estem més habituats a comèdies o drames. I que la nostre  permissivitat sempre és més alta al cinema, on arguments absurds i esbojarrats passen inadvertits. I amb això, no vull pas dir que l'obra contingui arguments absurds i esbojarrats eh!

En resum un obra distreta, amb un preu immillorable, i una sala on esteu asseguts on esteu , tindreu una visió esplèndida, a un pam dels actors.

Per la xarxa m'ha fet gracia sentir les comparacions, que si Tarantino, que si Haneke, tot primeres espases. Com sempre intentaré fer, us deixo altres crítiques de l'obra, perquè pugueu tenir una mirada més amplia i diversa.


SalaFlyHard
Carrer Alpens 3, Barcelona.
Per fer les reserves mireu : http://www.flyhard.org/?page_id=206