dimarts, 2 d’octubre de 2012

Les Millors Ocasions - SalaFlyHard


Cal parlar lo primer de la sala on es presenta l'obra, pels que tingueu la desgràcia de no conèixer-la, la SalaFlyhard de Barcelona.

Ara que la esplèndida Litus de Marta Buchaca esta triomfant al Lliure cal recordar que va ser aquí on va veure la llum.

http://www.flyhard.org/

Aquesta sala es troba per Sants, a prop de la parada de metro de Hostafrancs, i és una sala minúscula, que no té mes cabuda que per 40 espectadors, tres files a un banda, i tres al altre. Genolls tocant a la cadira de davant i una mica de calor. Però creieu-me un cop comença l'obra tot s'oblida, la proximitat dels actors tot ho pot.

Enguany han pujat el preu, però es que els anys anteriors era un escàndol, i es podia anar per tan sols 5 euros, ara es pot triar entre 10 o 15. Menys els dijous que fan una mena de dia d'espectador i continues poden triar entre 5, 10 o 15.

Jo tinc per costum anar-hi els dilluns, dia molts cops de descans teatral, i on no acostuma a jugar el Barça, en definitiva pocs problemes d'agenda. I quina millor manera de començar la setmana oi?.

Aquesta costum però m'ha suposat un disgust. Volia anar al BAR BODEGA SALVAT que està aprop i on he sentit que es continuant  menjant, amb el canvi de amos, unes anxoves cantàbriques d'escàndol, però tanquen dilluns. Així el proper cop modificaré lleugerament el costum.

Bé, anant ja al que ens interessa, el nou muntatge a la sala LES MILLORS OCASIONS. En l'obra un parell de segrestadors mantenen a un conegut presentador de la tele retingut en els lavabos d'una estació de tren.



El paper més agraït, i mes complicat, és el que fa en Ramon Vila, com Moreno, el segrestador veterà. Ho borda, i té la seva dificultat, en un teatre on el tens a escassos metres, i es pot detectar qualsevol titubeig. He vist que surt a la riera,la telenovel·la de TV3, però no l'he relacionat fins buscar informació. M'ha fet gràcia veure que allà al 2003, va actuar al lliure a El Mestre i Margarita, que espectacle que enguany ha triomfat al grec de mans del grup angles Complicite de Simon McBurney.

Tornant a la obra, em va sorprendre com resolen alguns dels moments violents, d'una manera prou explicita i que a tots els efectes sembla que estiguin estomacant-lo de veritat. Sang i Fetge.

Però no patiu no es una violència excessiva, de fet a la meva acompanyant li va agradar més que a mi, i no es una avida consumidora de productes violents com jo.

L'obra m'ha agradat i en cap moment s'ha m'ha fet pesada, però tampoc he sortit entusiasmat com en altres ocasions. M'ha fet especial gracia les referències  a la independència, el dret a decidir i el estat d'autonomia. sembla ja una carta de presentació per la propera obra d'en Jordi Casanovas al lliure, Pàtria (quines ganes!).

Crec que el teatre de genere, es molt més complicat de representar, estem més habituats a comèdies o drames. I que la nostre  permissivitat sempre és més alta al cinema, on arguments absurds i esbojarrats passen inadvertits. I amb això, no vull pas dir que l'obra contingui arguments absurds i esbojarrats eh!

En resum un obra distreta, amb un preu immillorable, i una sala on esteu asseguts on esteu , tindreu una visió esplèndida, a un pam dels actors.

Per la xarxa m'ha fet gracia sentir les comparacions, que si Tarantino, que si Haneke, tot primeres espases. Com sempre intentaré fer, us deixo altres crítiques de l'obra, perquè pugueu tenir una mirada més amplia i diversa.


SalaFlyHard
Carrer Alpens 3, Barcelona.
Per fer les reserves mireu : http://www.flyhard.org/?page_id=206

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada